Salta al contingut principal

Entrades

L'ENFONSAMENT DEL PALERM

LA GRAN GUERRA A LA COSTA BRAVA Palafrugell tenia una població que voltava els nou mil habitants quan comença la Primera Guerra Mundial el 1914, la Gran Guerra, com l'anomenaven els seus contemporanis. Malgrat la notable puixança d'alguns sectors que se'n beneficiaren de la neutralitat bèl•lica del nostre país, el sector de producció surer no en tragué cap profit comercial, a causa del tancament de fronteres d'Alemanya i Àustria, els dos grans mercats surers que teníem, i les economies palafrugellenques, dedicades bàsicament a la producció tapera, arribaren a un nivell de depauperació alarmant per a les famílies obreres, que veien com la situació no es redreçava cap al camí de la millora, ans al contrari tot apuntava que la crisi continuaria empitjorant, i afectaria arreu, i molt, per la pujada dels preus que patia l'economia espanyola, sobre tot amb els productes bàsics de consum i l'encariment dels aliments. La recessió de la indústria surera obligà moltes pe...

EL COS DE SERENOS DE PALAFRUGELL (1830-1953)

El servei de serenos de Palafrugell va ser creat per la corporació municipal l'any 1830, només 33 anys després que el rei Carles IV, el crees a Madrid el 1797, i quatre anys abans que el ministre José María Moscoso de Altamira, per Reial Decret de 1834, implantés el servei dels serenos arreu del país. Inicialment el cos de sentinelles de nit, o dels serenos, nom que prové del mot llatí "serénum", i aquest de "serum", la vesprada o nit, es va constituït amb dues persones, que, tot i reconèixer-les-hi el servei remarcable que feien al municipi com a policia urbana, no rebien cap emolument per la seva feina, sinó allò que bonament els donaven els veïns. Es podria dir que vivien de la caritat i altruisme de la gent. Ben aviat es veié que la provisionalitat de l'ofici no resultava gens atractiu pels empleats del cos, quan els dos membres hagueren de renunciar al seu càrrec a finals de 1832, perquè la voluntat dels palafrugellencs no es corresponia amb els treba...

ELS COMUNS DE PALAFRUGELL

Durant l'Edat Mitjana era creença generalitzada que la salvació eterna de l'ànima es concretava realitzant una obra meritòria de caritat moments abans del traspàs. L'església institucionalitzà un tipus d'organització que s'encarregava de gestionar i canalitzar aquests desitjos pietosos instituint les Pies Almoines que es nodrien i capitalitzaven dels fons rebuts, mitjançant legats, sobretot testamentaris, però també donacions en vida, anomenats pius, amb aportacions en metàl•lic o propietats que havien de ser destinats a socórrer els necessitats. A la segona meitat del segle XIII es creà una Pia Almoina a la població de Palafrugell instituïda pel clergue Pere Barceló. La fundació pietosa, gestionada i acuradament comptabilitzada pels rectors de l’església de Sant Martí, tenia la missió assistencial d’atendre caritativament els pobres de la vila. Aquest fons es nodrí d'importants aportacions que molts dels feligresos pietosos donaren a l’església. La capitalit...

ORIGEN MEDIEVAL DEL MERCAT DE PALAFRUGELL

La plaça vella del castell de Palafrugell En el seu origen el nom de “plaça” prové del llatí vulgar de la paraula, plattea, amb el significat de carrer ample, lloc buit, i aquesta deriva del grec plateîa, de platýs, lloc ample i espaiós que, dins d’un poblat, es troba voltat de cases, i en el que aflueixen varius carrers. L'any 1404 els documents mencionen l’existència d’una plaça dins el recinte del castell de Palafrugell, on el 27 d’octubre, es reuniren els caps de casa per tal de reclamar contra les execucions que per part dels oficials s’instava sobre la talla o pagament per raó de la despesa feta, tant per la coronació del rei En Martí i Na Maria, reis d’Aragó, com per raó del matrimoni concertat entre el rei de Sicília i Blanca, filla del rei de Navarra; pensem, però, que en aquest cas amb el nom de plaça del castell el document es refereix a l'espai davant el portal de migdia de l'antiga església amb el recinte cementirial adossat i el carrer que hi exis...