Palatio Frugelli

AD FUTURAM REI MEMORIAM Dimecres que contavem vint y dos del Mes de Juny del Any de la Nativitat de de Mil Set Cents Sinquanta y set, a las sinch oras de la matinada succehi que una galeota de moros Argelins ab cent y deu de tripulació compresos deu Turchs, en las mars de la present Vila de  Maqueta del pinc St. Antoni de Paula. Diari de Mataró (27-07-1932 Palafrugell Bisbat de Geróna, doná la cassa a un pinco de la ciutat de Mataró de port de tres mils quintars patronejat per lo patro Joan Baptista Balansó (1) en dita Ciutat de Mataró domiciliat, dexant atás per la codicia del qual uns Dotze Llahúts de dita present Vila, que mes en fora estavan coralant, quals havian de esser infaliblement esclaus, tots los que no haurian pogut ni sabut fugir, de manera que dita galeota passá en mig de ells, y los digueren eran Francesos. La qual arrambá dit pinco de primer frente, peró aquell li presentá combat devant lo Cap Roig, distant mitja hora de la platja de Calella terme ...

Els fets que desembocarien en una de les vagues obreres més llarga i ferotge de la vila de Palafrugell va esdevenir de la manera més ximple i innocent fins a convertint-se en allò que, amb els actes desencadenats per una rebequeria, ningú no pot arribar a predir. Es feu realitat en el transcurs d’aquells dies, l'ancestral infortuni que popularment manifesta la dualitat del caràcter rural en el català pessimista, "ens han ben fotut!..., però encara hi ha marge!". Tot començà un dijous. S’esqueia el 4 d’abril de 1912, moment en que en Joan Gallart, treballador de la fàbrica de taps de l'industrial Josep Torres i Jonama es veié obligat d'anar a la comuna per complaure una necessitat fisiològica urgent del seu intestí. Fàbrica de taps de suro de Josep Torres i Jonama L’encarregat de planta, en Joan Mont, home compromès i resolutiu amb les qüestions de la feina, observà en la tardança d’en Gallart una provocació intencionada que menyspreava la seva auto...

En record d'un bar de Palafrugell que va saber ser pioner - 1975-2004 A Palafrugell estàvem acostumats als casinos, als cafès de solera i els bars convencionals, però el mes de febrer de 1975 obria al cèntric carrer de Cavallers un establiment d'oci, que esdevindria un punt de referència característic per a les generacions de joves palafrugellencs dels anys vuitanta i noranta. Des de les tradicionals tavernes, locals que havien canviat ben poques coses de les antigues popinae romanes, on l'oferta era bàsicament el vi, les relacions socials i de classe adquiriren, mitjançat el segle XIX, una nova dimensió quan a la vila s'establiren els primers casinos, en aquets locals les begudes estrella eren les infusions de cafè i els espirituosos destil·lats, així que els clients que els freqüentà eren majoritàriament obrers i persones benestants, aquells que mai no havien sabut fer-se un lloc a les tavernes, a les que renunciaren deixant el seu ús exclusiu als pagesos, deb...

Si ja fóssim l’any 2016 us proposaria que visitéssiu el Centre d’Interpretació de Torres de Guaita que hi ha dalt el Puig Salamó, és un oferiment cultural gestionat pel Institut Municipal de Turisme de Palafrugell que atreu força visitants i proposa un servei paral·lel de promoció, associat, de fa uns anys, amb el poble de Mont-ras i la seva interessant   Ruta de les Mines. L’entorn del Puig on s’ubica el Centre d’interpretació ha estat condicionat per atendre de manera còmoda tant les visites reduïdes com aquelles altres que per a desplaçar-se ho han de fer utilitzant un medi de transport col·lectiu. El sistema d’elevacions al qual pertany el Puig Salamó forma part del Massís de Begur, un subconjunt del Massís de Les Gavarres que s’aixeca al nord de la vila, i tot i que durant la seva formació, juntament amb el procés a que posteriorment s’ha vist sotmès durant una llarga fase evolutiva, no ha arribat a assolir una gran alçada, sempre ha servit de pantalla natural que ens ha pro...

Carrer de les Cases Noves cantonada carrer de la Torre dels Moros Els guardacantons són uns elements arquitectònics ja en desús que es situaven a terra encastades a les cantonades dels carrers abans de la generalització de les voreres. És un element que es va emprar també per a protegir les llindes dels portals per on accedien els carros amb la finalitat de mantenir les rodes separades de la cantonada. Carrer de Pals cantonada carrer Regencós Generalment es confeccionaven amb pedra calcària donant-los-hi forma cònica de tal manera que l'arrodoniment de la seva superfície guiava la roda dels carros sense que aquestes s'enganxessin al mur, alhora que les separava de l'edificació. Hi han exemples de guardacantons o guarda-rodes amb formes i materials artísticament elaborats i d'altres que no ho estaven gens utilitzant-se per a fer la mateixa funció pedres bordes, prou dures i sense refinar. Carrer Ample cantonada carrer Guifré Placeta carrer de...

"Els Red Ribbon's» (per la gent que no sàpiga que vol dir, ho traduirem: els de la «cinta vermella» eh, que bonic!)"                                                                                Setmanari palafrugellenc ARA, 11-03-1931. Durant uns quants anys, i això va ser a partir de l'any 1927, una colla d'amics de Palafrugell, tots ells fills de bona família, que s'havien format social i intel•lectualment per dirigir els negocis familiars a l'estranger, es veieren necessitats de recrear des d'aquí l'avantguarda musical jazzista que s'estilava a les principals capitals d'Europa i els Estats Units...