Passa al contingut principal

3, P. RIBAS, 3



La capçalera d'aquest escrit pot arribar a tenir, per a qui ho desconegui, un significat enigmàtic i misteriós, perquè podria tractar-se de la combinació darrere la qual s'amaga un excitant secret. No cal enfebrar la imaginació del lector amb falsos enigmes, la composició 3, P. RIBAS, 3 posat al títol d'aquest escrit, reprodueix el contingut del rètol que hi ha en una botiga del carrer Pi i Margall, 9, de Palafrugell.
Un cop desvetllat que el que prometia ser una excitant història d'aventures, es troba molt lluny de ser-ho i no és res de tot això que semblava, ens sentim obligats a oferir-vos una crònica més real i prosaica del perquè ens hi hem fixat en aquesta botiga. L'establiment porta molts anys tancat. Fa tan de temps, que ja ni me'n recordo quan la van cloure definitivament. Tampoc ningú amb els que hi he parlat pot garantir-ne una data exacta de la seva clausura. La persiana metàl·lica i completament opaca amaga un interior de botiga que, de mantenir-se tal i com estava els darrers temps de la seva vigència, fora un mirador privilegiat cap al passat. Us imagineu que en un carrer tan comercial com és el de Pi i Margall hi hagués un espai que no estès dirigit al benefici econòmic i servís únicament per al delit dels transeünts. Quina utopia!.
El local, tal i com el podem veure avui dia, fou condicionat entre els mesos de juny i desembre de 1915 i s'inaugurà de cara al públic a primers de l'any següent. Pere Ribas i Cané, el seu propietari, era natural de La Bisbal i establí a Palafrugell una impremta el 1902, pocs anys abans que ho fes el seu paisà, Miquel Palé i Gispert. El taller estava situat al carrer de Sant Sebastià 29, on s'imprimia el setmanari Baix Empordà. Aquell any de 1916 a la casa del carrer de Pi i Margall, número 3, on s'estableix la papereria, es concentren també la redacció, administració i impremta del setmanari. Allà s'hi estaria el periòdic fins als darrers dies del 1919. A partir del primer dia de l'any 1920 la publicació Baix Empordà s'imprimiria fins a la seva desaparició a la impremta Palé.
L'ornament de la botiga que pertany al corrent modernista de les Arts Decoratives, és una composició de motllures, trencallums i rètol realitzada en fusta on es combinen representacions de motius florals i vegetals. A la part superior dels trencallums es simbolitzen de forma molt esquematitzada uns capitells de columnes que sostenen el rètol de l'establiment. No ha d'estranyar ningú que la decoració de la papereria Ribas es realitzes en aquest estil, l'Art Nouveau trobà la més gran acceptació, receptivitat i expressió en els dissenys de les Arts Gràfiques i en Pere Ribas fou un fervent seguidor de la tendència modernista aplicant-la a la seva professió de tipògraf.

L'establiment que s'ha conservat pràcticament intacte durant 97 anys no pot assolir el segle d'existència sense que les autoritats generals i locals facin alguna cosa perquè l'aniversari d'aquesta botiga, patrimoni de tots els catalans, no ens passi desapercebut.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia...

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m...

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes...