Passa al contingut principal

FRANCESC MASERAS, LO CARNICER DE VERGES

Eren exactament les dotze de la nit del 14 d’octubre de 1822, que trucaven a la porta d’en Josep Negre, l’alcalde de Palafrugell. Al carrer hi havia una quadrilla d’homes armats. Deien ser realistes. L’oficial que els comandava, després es va saber, era en Francesc Maseras, conegut com “lo Carnicer de Verges”.

L’alcalde, per la finestra, els demanà que li volien a deshores, que ja era al llit, li van dir que obrís, que havien de tramitar una diligencia per al Reial Servei de Correus. L’alcalde va voler saber el detall de l’ofici, la divisió a la qual pertanyien i les ordres que duien; però li responien que el seu comandant l’atendria en tot el que volgués saber. Creient que era gent de fiar els facilità l’entrada.

Un cop dins la casa descobriren les seves intencions, volien endur-se’l davant el seu comandant. El van fer agafar el bastó d’alcalde, i l’obligaren acompanyar-los a la força. Es van dirigir al carrer de Cavallers, on es trobava el gruix de la partida, i manaren que preparés tres mil duros que els hauria d’entregar aquella mateixa nit.

Respongué que era impossible reunir aquella xifra en tan poc temps, que els veïns ja havien desemborsat grans sumes de diners en imposicions dels guerrillers, i a això calia afegir-hi la sequera que havia malmès els conreus. La crisi ja era general i afectava el comerç i la industria de la vila i la gent estava molt necessitada.

Veien la cara d’enuig que feien els facinerosos, l’alcalde, amb la intenció de guanyar temps, argumentà que si volien aconseguir els diners, li permetessin reunir-se amb els regidors i mirar com fer-ho possible. Sense dir ni mitja paraula li entregaren un paper escrit.

-Aquests que figuren a la llista pagaran la quantitat pactada – digueren-. I ja us espavilareu per repartir-ho entre tots els veïns.

En aquestes van arribar davant la casa del botiguer Bonaventura Jubert, manaren l’alcalde que el fes aixecar i li ordenés anar a casa seva. La mateixa escena es repetí en totes les cases que figuraven a la llista, fent servir l’alcalde d’esquer dient-los que se’ls requeria per ajudar l’autoritat. D’aquella manera aconseguiren reunir el dit Jubert, en Joaquim Jordi Comte, en Salvador Prats, que era el confiter del carrer del Pedró, en Martí Serra i Pi, hisendat de 27 anys també del Pedró, el magnífic Josep Estrabau, Ciutadà Honrat de Barcelona, en Francesc Mascort, farmacèutic i regidor tercer de l’ajuntament, i en Pelegrí Pagès, cirurgià i Síndic Procurador. Tots ells prohoms de la vila de palafrugell

Tropes constitucionalistes
Un cop es van trobar ja reunits tots els homes que figuraven a la llista, el capitost els exigí 80 unces d’or, i quan admeteren no disposar d’aquella quantitat, un altre oficial dels armats entrà a la sala empunyant el sabre i amb to sinistre i amenaçador els brama que ja n’hi havia prou de raons, que ell ho resoldria tot d’una.

- Pagar, o morir!. Els cridà.

El comandant reialista ordenà que agafessin el farmacèutic Francesc Mascort, el lligaren i sortiren al carrer. El mateix van fer amb els altres. Les repetides súpliques de l’alcalde i les exclamacions dels ciutadans van fer que el comandant decidís conformar-se amb només 40 unces, que els presoners asseguraven poder arribar aconseguir.
D’antuvi s’entregaren 36 unces i 8 rals de velló, amb la prevenció que entregarien la resta el següent divendres, dia 18 en una casa de La Bisbal que els indicaren els de la partida.

Pocs dies després de passar aquest incident es va rebre un ofici del comandant de divisió de les tropes constitucionalistes apostades a l’Escala, demanava l’alcalde de Palafrugell que es personés per a identificar l’individu Francesc Maseras, que havia estat apressat i se l’acusava d’haver comès un bon grapat de crims.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes