Eren exactament les dotze
de la nit del 14 d’octubre de 1822, que trucaven a la porta d’en Josep Negre, l’alcalde
de Palafrugell. Al carrer hi havia una quadrilla d’homes armats. Deien ser
realistes. L’oficial que els comandava, després es va saber, era en Francesc
Maseras, conegut com “lo Carnicer de Verges”.
L’alcalde, per la finestra,
els demanà que li volien a deshores, que ja era al llit, li van dir que obrís,
que havien de tramitar una diligencia per al Reial Servei de Correus. L’alcalde
va voler saber el detall de l’ofici, la divisió a la qual pertanyien i les
ordres que duien; però li responien que el seu comandant l’atendria en tot el
que volgués saber. Creient que era gent de fiar els facilità l’entrada.
Un cop dins la casa descobriren
les seves intencions, volien endur-se’l davant el seu comandant. El van fer agafar
el bastó d’alcalde, i l’obligaren acompanyar-los a la força. Es van dirigir al
carrer de Cavallers, on es trobava el gruix de la partida, i manaren que preparés
tres mil duros que els hauria d’entregar aquella mateixa nit.
Respongué que era
impossible reunir aquella xifra en tan poc temps, que els veïns ja havien
desemborsat grans sumes de diners en imposicions dels guerrillers, i a això calia
afegir-hi la sequera que havia malmès els conreus. La crisi ja era general i afectava
el comerç i la industria de la vila i la gent estava molt necessitada.
Veien la cara d’enuig que
feien els facinerosos, l’alcalde, amb la intenció de guanyar temps, argumentà
que si volien aconseguir els diners, li permetessin reunir-se amb els regidors
i mirar com fer-ho possible. Sense dir ni mitja paraula li entregaren un paper
escrit.
-Aquests que figuren a la
llista pagaran la quantitat pactada – digueren-. I ja us espavilareu per
repartir-ho entre tots els veïns.
En aquestes van arribar
davant la casa del botiguer Bonaventura Jubert, manaren l’alcalde que el fes
aixecar i li ordenés anar a casa seva. La mateixa escena es repetí en totes les
cases que figuraven a la llista, fent servir l’alcalde d’esquer dient-los que se’ls
requeria per ajudar l’autoritat. D’aquella manera aconseguiren reunir el dit Jubert,
en Joaquim Jordi Comte, en Salvador Prats, que era el confiter del carrer del
Pedró, en Martí Serra i Pi, hisendat de 27 anys també del Pedró, el magnífic
Josep Estrabau, Ciutadà Honrat de Barcelona, en Francesc Mascort, farmacèutic i
regidor tercer de l’ajuntament, i en Pelegrí Pagès, cirurgià i Síndic Procurador.
Tots ells prohoms de la vila de palafrugell
Tropes constitucionalistes |
- Pagar, o morir!. Els
cridà.
El comandant
reialista ordenà que agafessin el farmacèutic Francesc Mascort, el lligaren i sortiren
al carrer. El mateix van fer amb els altres. Les repetides súpliques de
l’alcalde i les exclamacions dels ciutadans van fer que el comandant decidís
conformar-se amb només 40 unces, que els presoners asseguraven poder arribar aconseguir.
D’antuvi s’entregaren 36 unces i 8 rals de velló, amb la prevenció que
entregarien la resta el següent divendres, dia 18 en una casa de La Bisbal que els
indicaren els de la partida.
Pocs dies després de passar aquest incident es va
rebre un ofici del comandant de divisió de les tropes constitucionalistes apostades
a l’Escala, demanava l’alcalde de Palafrugell que es personés per a identificar
l’individu Francesc Maseras, que havia estat apressat i se l’acusava d’haver
comès un bon grapat de crims.
Comentaris