Palatio Frugelli

Les antigues cases de cos De les cases més antigues de Palafrugell que s'ajustaven al model constructiu d'amplada d'un cos ja no se'n conserven gaires, aquest tipus d'edificació, propi de l'alta edat mitjana, fou l'habitatge característic als segles XVII i XVIII. I el cos com a unitat de mesura per a edificar els solars urbans es mantingué pràcticament fins als nostres dies. La tipologia de casa popular medieval establí uns trets característics d'edificació senzilla que s'aplicà de forma generalitzada i sistemàtica en totes les edificacions urbanes que en molt poques ocasions es trencava. Les construccions més primerenques es caracteritzaven per tenir una façana més baixa del que posteriorment fou habitual per al mateix model de cases de planta baixa i pis. La porta d'accés sempre es situava al costat esquerre de la façana, i al damunt seu la finestra del pis, que amb la llinda tocava el ràfec de coberta. La tècnica arquitectònica popular dels...

La nit de dissabte 26 de febrer de 1921 va tenir lloc al saló teatre del Centre Fraternal el Festival de Bellesa i Ball de Pinyata de Palafrugell. El certamen va assolir un bon èxit entre els vilatans i va ser força considerable el nombre de senyoretes que hi participaren. Fou també molt nombrosa l'assistència d'espectadors que, edemes de gaudir del ball, volien cooperar a la finalitat benèfica de la festa. La festa fou organitzada amb la finalitat benefica de recaptar fons per l'Asil de Vells Desemparats de la localitat. El ball de pinyata és una manifestació de caràcter pagà, que es celebra durant el temps de Carnestoltes, abans de la Quaresma cristiana, i és una festa on al mig de la sala hi ha una panera penjada, d'on surt una cinta, i en la qual els organitzadors del ball han introduït un grapat d'obsequis. Durant la mitja part del ball la senyoreta guanyadora del concurs es l'encarregada d'estirar la cinta que obre la pinyata. Els obsequis, de la més ...

SITUACIÓ El dolmen de Can Mina està situat en un bosc proper a la Font d'en Xecu. Es pot accedir al jaciment seguint varies rutes diferents. Des de Palafrugell, per la carretera de Tamariu fins al trencant de Llafranc, que s'ha d'agafar. Un cop arribats a l'antic Hotel Paradís i la Font d'en Xecu, deixar el cotxe i agafar el corriol que surt del costat esquerre de la carretera i s'enfila pel bosc. Recorreguts uns quaranta metres, el viarany gira cap a l'esquerra i travessa un rierol, a l'altra banda, en un replà, trobarem el dolmen. Si seguim més endavant per la mateixa carretera, pocs metres abans del trencant cap al Far de Sant Sebastià, a l'alçada del Pont d'en Casaca, s'ha d'agafar un camí que surt del costat dret de la carretera, sense deixar les marques grogues i blanques del vial principal fins arribar al dolmen. Des de Llafranc seguirem el carrer Rafel Duran, que puja situat a l'esquerra de l'església. Hem de seguir le...

LA GRAN GUERRA A LA COSTA BRAVA Palafrugell tenia una població que voltava els nou mil habitants quan comença la Primera Guerra Mundial el 1914, la Gran Guerra, com l'anomenaven els seus contemporanis. Malgrat la notable puixança d'alguns sectors que se'n beneficiaren de la neutralitat bèl•lica del nostre país, el sector de producció surer no en tragué cap profit comercial, a causa del tancament de fronteres d'Alemanya i Àustria, els dos grans mercats surers que teníem, i les economies palafrugellenques, dedicades bàsicament a la producció tapera, arribaren a un nivell de depauperació alarmant per a les famílies obreres, que veien com la situació no es redreçava cap al camí de la millora, ans al contrari tot apuntava que la crisi continuaria empitjorant, i afectaria arreu, i molt, per la pujada dels preus que patia l'economia espanyola, sobre tot amb els productes bàsics de consum i l'encariment dels aliments. La recessió de la indústria surera obligà moltes pe...

El servei de serenos de Palafrugell va ser creat per la corporació municipal l'any 1830, només 33 anys després que el rei Carles IV, el crees a Madrid el 1797, i quatre anys abans que el ministre José María Moscoso de Altamira, per Reial Decret de 1834, implantés el servei dels serenos arreu del país. Inicialment el cos de sentinelles de nit, o dels serenos, nom que prové del mot llatí "serénum", i aquest de "serum", la vesprada o nit, es va constituït amb dues persones, que, tot i reconèixer-les-hi el servei remarcable que feien al municipi com a policia urbana, no rebien cap emolument per la seva feina, sinó allò que bonament els donaven els veïns. Es podria dir que vivien de la caritat i altruisme de la gent. Ben aviat es veié que la provisionalitat de l'ofici no resultava gens atractiu pels empleats del cos, quan els dos membres hagueren de renunciar al seu càrrec a finals de 1832, perquè la voluntat dels palafrugellencs no es corresponia amb els treba...

Durant l'Edat Mitjana era creença generalitzada que la salvació eterna de l'ànima es concretava realitzant una obra meritòria de caritat moments abans del traspàs. L'església institucionalitzà un tipus d'organització que s'encarregava de gestionar i canalitzar aquests desitjos pietosos instituint les Pies Almoines que es nodrien i capitalitzaven dels fons rebuts, mitjançant legats, sobretot testamentaris, però també donacions en vida, anomenats pius, amb aportacions en metàl•lic o propietats que havien de ser destinats a socórrer els necessitats. A la segona meitat del segle XIII es creà una Pia Almoina a la població de Palafrugell instituïda pel clergue Pere Barceló. La fundació pietosa, gestionada i acuradament comptabilitzada pels rectors de l’església de Sant Martí, tenia la missió assistencial d’atendre caritativament els pobres de la vila. Aquest fons es nodrí d'importants aportacions que molts dels feligresos pietosos donaren a l’església. La capitalit...