Palatio Frugelli

Torre de Vila-seca A mode de preàmbul Vila-seca fou un reduït veïnat de Palafrugell, format per un nucli d'habitatges agrupats dalt d'un turonet amb unes quantes masies agregades disperses pel territori, que distava uns vuit-cents metres de l'antic centre del castell de Palafrugell. Avui dia ha quedat absorbit pel creixement urbà de la vila que l'ha integrat amb tots els drets de barri, respectant de moment, això si, la seva identitat. El camí vell de Tamariu creua els seus dominis d'un a l'altre costat. Quan hom anava a mar o a la Font d'En Cruanyes i s'acabaven les cases del poble es podia dir que s'entrava en els límits de Vila-seca. La traça del camí no creuava pel mig del llogaret, passava a cent metres al nord de les cases i d'allà sortia el caminet que ens hi apropava. Un indicador de que l'origen i la seva evolució urbanística és independent de la via de comunicació i té més a veure amb un origen residencial establert ja en tem...

Aquest guardacantons al que li asignarem el número 5 en el nostre particular catàleg, és un exemplar de pedra calcària reutilitzat segurament d'una antiga llinda o pedrís. Està situat al carrer de la Ruella cantonada carrer del Solàrium. Guardacantons Núm. 5 (Carrer de la Ruella, cantonada Carrer del Solàrium)

El dimarts dia 29 de juny de 1847 bufava a l'Empordà fort vent de gregal. És aquest un vent que ens arriba del nord-est, fred i sec. Un vent que te mala fama entre els pescadors. La pista la trobem en el seu nom, que es defineix en llengua llatina com " graecale" , que vol dir "pertanyent als grecs" i des de molt antic està relacionat amb la pàtria d'aquells intrèpids mariners. La mala fama li ve atribuïda perquè per sa procedència llunyana mou grans masses d'aigua i ocasiona una sobreelevació general de nivell del mar. Si en aquest estat es combina amb marea alta es poden originar temporals de conseqüències desastroses. Quan el vent es calma es produeix la temuda mar de fons o "ressaca".  Entre les moltes dites populars sobre aquest vent n'extraurem dues: " Vent de gregal, vent de mal" , " Vent de gregal, ni peix ni pardal ". Esculls  a la banda de garbí de la platja de Tamariu. Lloc on encallà el catxalot. A Ta...

"No deixis les sendes velles per les novelles"                                                                                                                   (Refrany popular) Les vies de comunicació històrica son aquells camins construïts abans de la revolució industrial, abans de la mecanització del transport. Son camins d'origen antic, que es poden rastrejar sobre el terreny allà on s'han pogut conservat les seves form...

El dissabte dia 14 de novembre de 1908 el cel empordanès s’ennuvoli, anunciant l’arribada immediata de pluges desprès d'haver tingut una setmana que transcorregué amb un sol esplendorós. Diumenge dematí el cel descarregà algunes gotellades que aportaren un refredaren accentuat de l’ambient. Al capvespre i durant la nit la pluja es feu més forta fins a mitja nit, en que, sense deixar de ploure en cap moment disminuí la quantitat de precipitació. Dilluns es refermà l’aiguat de manera alarmant i continuà durant tot el dia amb intensitat variable, però en una quantitat certament inusitada. Al capvespre del dilluns dia 16, cap allà les vuit, la pluja s’intensificà amb més fúria encara. En aquells moments tots els carrers els carrers de Palafrugell s’havien convertit en les rambles que originalment havien estat i la memòria no recordava. La orografia urbana de la vila s’encaixa urbanísticament sobre la capçalera de la conca de l'Aubi i ocupa els primers desnivells de les Muntanye...