Palatio Frugelli

Aquest guardacantons al que li asignarem el número 5 en el nostre particular catàleg, és un exemplar de pedra calcària reutilitzat segurament d'una antiga llinda o pedrís. Està situat al carrer de la Ruella cantonada carrer del Solàrium. Guardacantons Núm. 5 (Carrer de la Ruella, cantonada Carrer del Solàrium)

El dimarts dia 29 de juny de 1847 bufava a l'Empordà fort vent de gregal. És aquest un vent que ens arriba del nord-est, fred i sec. Un vent que te mala fama entre els pescadors. La pista la trobem en el seu nom, que es defineix en llengua llatina com " graecale" , que vol dir "pertanyent als grecs" i des de molt antic està relacionat amb la pàtria d'aquells intrèpids mariners. La mala fama li ve atribuïda perquè per sa procedència llunyana mou grans masses d'aigua i ocasiona una sobreelevació general de nivell del mar. Si en aquest estat es combina amb marea alta es poden originar temporals de conseqüències desastroses. Quan el vent es calma es produeix la temuda mar de fons o "ressaca".  Entre les moltes dites populars sobre aquest vent n'extraurem dues: " Vent de gregal, vent de mal" , " Vent de gregal, ni peix ni pardal ". Esculls  a la banda de garbí de la platja de Tamariu. Lloc on encallà el catxalot. A Ta...

"No deixis les sendes velles per les novelles"                                                                                                                   (Refrany popular) Les vies de comunicació històrica son aquells camins construïts abans de la revolució industrial, abans de la mecanització del transport. Son camins d'origen antic, que es poden rastrejar sobre el terreny allà on s'han pogut conservat les seves form...

El dissabte dia 14 de novembre de 1908 el cel empordanès s’ennuvoli, anunciant l’arribada immediata de pluges desprès d'haver tingut una setmana que transcorregué amb un sol esplendorós. Diumenge dematí el cel descarregà algunes gotellades que aportaren un refredaren accentuat de l’ambient. Al capvespre i durant la nit la pluja es feu més forta fins a mitja nit, en que, sense deixar de ploure en cap moment disminuí la quantitat de precipitació. Dilluns es refermà l’aiguat de manera alarmant i continuà durant tot el dia amb intensitat variable, però en una quantitat certament inusitada. Al capvespre del dilluns dia 16, cap allà les vuit, la pluja s’intensificà amb més fúria encara. En aquells moments tots els carrers els carrers de Palafrugell s’havien convertit en les rambles que originalment havien estat i la memòria no recordava. La orografia urbana de la vila s’encaixa urbanísticament sobre la capçalera de la conca de l'Aubi i ocupa els primers desnivells de les Muntanye...

Denominat pels qui ho van haver de patir a casa nostra, " lo mal contagi ", morbo (1) , o simplement " pesta ", la majoria de les fonts indiquen que fou una mortalitat pandèmica que afectà indiscriminadament la població, de totes les edats i totes les condicions socials. Quan la malaltia penetrava dins d'una població els seus habitants restaven sotmesos al mateix factor morbífer, on el contagi entre les persones s’imposava com la evidència de transmissió de la malaltia, i s’encomanava més en aquells que estaven en contacte, provocant que els homes fugissin els uns dels altres per temor a contraure la infecció. Ningú no podia ajudar ningú. Tothom era vulnerable. La pesta a la Biblia Toggenburg (1411) Durant l’epidèmia s’arribaren a mostrar els límits de degradació moral que pot assolir l’ésser humà, ja que molta gent refusà d’enterrar els seus propis familiars morts, i alguns no arribaren a tenir honors fúnebres ni eclesiàstics. Molts cadàvers foren ent...

En qualsevol població d’antiga tradició agrícola, com en el passat fou la nostra, el calendari quotidià de les gents s’organitzava ordenadament seguint el ritme vital de la naturalesa que cíclicament regulen complexes lleis estacionals.   Durant la primavera, el dia 11 de maig, es celebrava la festa de Sant Ponç al veïnat de la Vilarnau o de Santa Margarida. Aquest sant és de molt antiga devoció a Palafrugell, en commemoració del qual a l’ermita s’hi celebrava un aplec molt concorregut. La capella de sant Ponç, és una construcció d’origen alt-medival, de factura preromànica (s. VIII-IX), que posteriors reformes i afegits, segles XVI i XVIII, han emmascarat (1) . Capella de Sant Ponç (Santa Margarida) El ritual de la festa s’iniciava de bon matí pels de la vila, sortien de casa carregats de roses de sant Ponç, per anar a celebrar la diada. Durant el dematí s’oficiava una missa i en acabar hi havia benedicció de roses i plantes remeieres. Sant Ponç, advocat contra les ...

LA TORRE DELS MOROS La feudalització del territori .- De ben antic el territori de Palafrugell es va estructurar en terme castral i així figura en els primers documents de que es té constància, com quan Jaume I confirmà el 1250 la donació del seu avi Alfons I del castell de Palafrugell amb els seus termes i posa sota la seva protecció els frares i priorat de Santa Anna de Barcelona. El 1323 mentre el rei prepara la guerra contra Sardenya el comanador del Sant Sepulcre Bernat Borràs requerí a Pere de Llívia, procurador reial, que desistís del seu propòsit obligant els habitants de Palafrugell d’anar a l’expedició que preparava el rei. Argumentava que el castell, termes i jurisdicció de Palafrugell eren franc alou de Santa Anna i li recordava que en cort general s’establí que cap veguer ni oficial del rei no podia reclutar soldats en els castells i jurisdiccions eclesiàstiques. Fins l'any 1058,que sapiguem, les mencions que es fan de Palafrugell en els documents, es ref...