Palatio Frugelli

Els romans, per costum o inclinació cultural, denominaven bàrbars tots aquells pobles estrangers dels quals les seves lleis i costums diferissin de les de Roma, i d’aquesta manera, bàrbar o estranger, per a ells era una mateixa cosa. Quan Juli Cèsar i August conqueriren de la part nord d’Àfrica, un territori de molt basta extensió que els antics denominaven amb diversos noms: Mauritània, Numidia, Líbia i també Ifriqiya, ells la va designar Barbaria, i als seus habitants barbarescos, per a distingir-los d’altres pobles, donat que els seus habitants eren els més ferotges i indòmits que els romans havien vist mai. La Barbaria s’estenia des d’Egipte a l’est, al llarg d’una ampla franja litoral sobre el Mediterrani, i s’allargava una mica sobre l’Oceà cap al sud-oest. Es dividia en dues parts separades per les muntanyes de l’Atles, la primera era la Barbaria pròpiament dita, estava al nord i comprenia d’oest a est quatre països, l’imperi del Marroc i Fes, que eren sultanats independe...

Àrea de la costa on va tenir lloc l'atac del St. Antoni Eren les cinc de la matinada del dimecres 22 de juny i mar endins, enfront de les illes Formigues, es trobaven corallant una dotzena de llaüts amb gent marinera de Calella, quan de sobte, els sorprengué una mitja galera que sense canviar el rumb, carregat a vela i rems, es dirigia directament contra ells. Quan la van tenir a la vora van observar que es tractava d’un vaixell algerià fortament armat que duia la intenció d’abordar-los. Els pescadors, temorosos de perdre la vida o veient-se infal·liblement esclaus en mans dels pirates, es van sentir aterrits, però la galiota passà entre mig d’ells sense violentar-los i des del pont, la tripulació formada per sarraïns, volent-los tranquil·litzar, els digué que no temessin cap mal, que ells eren francesos. A l’alçada del Cap Roig de Calella navegava un vaixell que feia ruta entre Marsella i Barcelona, noliejava un carregament de diverses mercaderies de tornada a la ciutat com...

Vila-seca és un agregat del poble de Palafrugell que evolucionà fins a convertir-se en veïnat i en l’actualitat, degut al creixement urbanístic dels dos nuclis urbans, és un barri ja completament integrat dins de la població que no ha perdut la seva identitat i encara es pot diferenciar observant el reduït nucli antic entremig les edificacions noves. No ens podem sentir complaguts admetent sense un anàlisi rigorós, que l’origen del nom de Vila-seca es va formar etimològicament unint l’arrel llatina “vilae” amb un adjectiu que fa referència a la magra abundància hídrica de la zona geografia on està situat el veïnat. Va passar que de sobte un dia la riera va deixar de portar aigua?. Es va marcir misteriosament la naturalesa vegetal d’aquell rodal?. Quin extraordinari fenomen va ocórrer per haver d’afegir l’adjectiu seca?. Realment calia emfatitzar una condició, que sens dubte és negativa?. Era perquè ningú no es confongués parlant del llogarret?. No sabem que va passar. No e...

El dia 26 de gener de l’any 1854 l’ajuntament de Palafrugell rebé una circular del governador de Girona en que s’ordenava procedir amb les operacions de Quintes. Els serveis municipals s’encarregaren de realitzar un allistament on figuraven els joves que complien els requisits expressats a la “Ley de Reemplazos”, i eren tots aquells homes que el dia trenta d’abril d’aquell any tinguessin fets vint anys. La llista fou verificada pel capellà de l’església de Sant Martí mossèn Joan Collboni, i posteriorment exposada a la vista pública durant deu dies continuats. El dia 5 de març es va convocar sessió municipal per tal d’atendre les possibles al·legacions i reclamacions i si s’esqueia rectificar l’allistament de mossos. No se’n va presentar cap reclamació i l’allistament va quedar ratificat pels membres de l’ajuntament constitucional. El dia 2 de abril de 1854 eren les set del dematí que van ser citats a la Sala Capitular de la vila de Palafrugell els membres de l’ajuntament, havien...

El dia 3 de gener de 1874, el Capità General de Madrid, general Manuel Pavía, encapçalà el cop d’estat que va posar fi a la Primera República i el governador civil de Girona, fidel al nou directori, manà substituir la composició dels ajuntaments republicans disposant que, entre d’altres pròcers, el 17 de març prengués possessió com a conseller del nou ajuntament Josep Genís i Sagrera. No sabem perquè, però aquest mai no ho va fer. Era un temps turbulent, insegur, perillós. Era temps de correries de carlins, i de les milícies nacionals que els anaven al darrera. Josep Genís era el darrer fill d’una nissaga d’industrials surers vinguts d’Agullana a Palafrugell a les beceroles del segle XVIII. Els Genís havien establer una fàbrica de taps al carrer Cervantes, l’empresa industrial J. Genís i Cia, i fixaren la residencia familiar una mica més amunt, a l’altre costat de carrer, allà on fa cantonada amb el carrer de les Botines. La casa Genís és un edifici de planta baixa i dos pisos que ...

Deia l’il·lustrat botànic perpinyanenc Josep Quer, que no hi havia lloc on fos més apreciat el fonoll que a Catalunya, aquí es conservava en adob de vinagre i es menjava particularment durant l’hivern en amanides i de moltes altres maneres. S’emprava també en la preparació d’olives en adob i de les anxoves en salaó, afegint-ne uns quants branquillons que aromatitzaven el preparat de conserva.   Dels diversos usos que antigament se’n feia del fonoll marí, ara pràcticament els desconeixen i som ignorants de tot. La planta te un elevat contingut d’àcid ascòrbic, que és el nom científic de la vitamina C, s’hi acosta als a 50 mg per cada 100g, i per les propietats que posseeix com aperitiu estimulant de la gana, tònic i antiescorbútic, era l’adob per excel·lència que utilitzaven els antics marins i no els faltava mai a bord durant les llargues travessies. La tradició oral explica el cas d’uns nàufrags que arribats a terra ferma i mentre grimpaven exhausts els penya-segats de la cos...

A la part del darrere de la parroquial de Sant Martí, quan es va acabar de construir la sagristia l’any 1844, se’n van adonar que en aquella part l’entorn de l’església estava tot desendreçat. S’havia trencant l’harmonia urbanística que existia de feia molts anys dins la vila vella. Amb les dimensions que havia adquirir aquella cambra exclusiva de l’església, es va haver de bolcar una part del cos de l’edificació a sobre del carrer Allada, s’havia desfigurant completament l’alineació del vial, i s’havia formant un racó en forma de zig-zag, que amb el pas del temps els va resultar empàtic i inevitable als genets de l’agulla. Actualment el rodal s’intenta recuperar per al gaudi de la població i s’està aconseguint. A la cantonada d’aquest trencat hi ha una gàrgola. És, potser, la més baixa de totes les que hi son, la que està més a prop de l’observador. És un exemplar que resulta únic i singular entre les altres figures que formen el conjunt de l’església. La singularitat de l’escultu...