Palatio Frugelli

Quin grau de coneixement tens del teu poble?. Ets capaç d’identificar els llocs que et mostro?. Et proposo un joc que consisteix a dir-me la localització d'on es troba la imatge que surt a la fotografia. Totes les que es mostren estan localitzades dins l’àmbit urbà de Palafrugell, indrets pels que passes sovint, o no tant, però que en un moment o altre has tingut ocasió d’observar. Ànima’t, mira amb uns altres ulls les coses belles que tens a l’abast dels sentits. Envia les respostes que sàpigues a frugelli@gmail.com * (1.1) * (1.2) * (1.3) * (1.4)

Aquesta noticia fou publicada al diari de La Vanguardia el dia 16 d'octubre de 1889: A un vecino de Palafrugell (Gerona) le dieron un timo en la mañana de ayer. Hallábase en el muelle, cuando se la acercaron dos desconocidos entablando conversación con él. A los pocos momentos le propusieron un negocio, haciéndole ver la conveniencia para entenderse, de marchar hacia la carretera de Montjuich. Aceptó aquel la proposición y los tres se dirigieron al citado punto. Debajo ya del tiro de palomas situado en Montjuich, los timadores enseñaron á su víctima una cartera con diferentes billetes de Banco. Propusiéronle que les entregara el dinero que llevara encima para realizar el negocio, y el candido forastero así lo hizo, aflojando 34 duros, un reloj de plata y un billete de la lotería de Navidad con el número 30.018. Entonces uno de los timadores le dijo que se le había perdido la cartera y le propuso que fuera á buscarla. Así lo hizo, pero cuando después de haber recorrido en vano el tr...

La Torre de Can Boera (s. XVI) La masia de Can Boera es troba actualment dins els casc urbà de Palafrugell, encara que originalment aquest indret formava part del veïnat del Vilar, una agrupació de masos separat del recinte de la vila, en aquells moments encerclada per la muralla medieval. La primera noticia que es te de la nissaga familiar dels Boera figura al fogatge de Palafrugell de 1497, tot i que els actuals descendents conserven a l'arxiu familiar documents que es remunten al segle XIV.L'antiga masia, orientada a migdia, estava fortificada amb una torre de defensa de planta rectangular, que s'havia construït en estil popular i estava adossada a la banda de ponent de la casa, al seu davant disposava d'un ampli espai obert on es situava la era. Pel darrera de la casa, al costat nord, transcorria l'antic camí del Vilar. Va ser al segle XVIII, durant el creixement urbà del barri de la Font que el veïnat del Vilar va quedar pràcticament integrats al nucli urbà. La...

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m...

La Torre de Sant Sebastià de la Guarda (s. XV). La torre de guaita de Sant Sebastià domina una àmplia panoràmica del mar de Palafrugell i del seu terme interior, el lloc ideal per situar una torre amb la funció de vigilància i poder seguir la navegació de galeres i llenys pirates i corsaris i des d’on enviar immediatament un avís de perill a la Torre dels Moros, el lloc visible més proper al castell de Palafrugell. La Torre de Guaita de Sant Sebastià de la Guarda està actualment classificada com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i s’inclou en el pla especial de protecció i intervenció en el patrimoni històric del municipi. La primera noticia que fa menció d’aquest indret la trobem el 13 de setembre de 1441 en una resposta de la cúria de Girona al prior de Santa Anna de Barcelona, senyor del castell de Palafrugell, segons la qual s’accedeix a la seva sol·licitud de bastir una ermita dedicada al patró Sant Sebastià en una torre prop del mar entre els ports de “ Loffra ” i “ Ca...

L’any 1542 ja s’havia informat a les viles costaneres catalanes que una poderosa flota de turcs berberescs manada per Khayr al-Din, dit Barba-rossa, havia atacat sistemàticament les costes mediterrànies des de Sicília a Niça i era una amenaça i perill constant del que havien de tenir una atenció especial perquè les incursions, era qüestió de temps, arribessin també a casa nostra. El rei de França Francesc I volia d’aliat a Barba-rossa per lluitar contra el rei d’Espanya Carles I, i el convocà a Marsella per organitzar una flota de guerra conjunta. Allà arriba el dia 5 de juliol de 1543, rebut amb grans honors per part dels cortesans francesos i el turc fa de la rada de Marsella el seu quarter general. La flota francesa que s’ha d’unir al paixà consta de vint galeres i divuit naus de transport. Finalment el mes d’agost es dirigeixen a Niça, una de les possessions més febles de Carles I. Dia 6 d’octubre de 1543.- Faig memòria per l’esdevenir, jo Antich Brugarol Codina, notari del castell...

Introducció Des del segle XII fins al XVIII, però molt especialment al segle XV, deprés de la caiguda de Constantinoble el 1453 en mans dels turcs otomans, i amb una notable virulència al XVI, les incursions marítimes del litoral per part de pirates berberiscos atemoriren la població i es convertien en un malson quotidià. La necessitat d’establir un sistema amb el que defensar-se obligà els nostres avantpassats a construir unes torres de vigilància a la costa que els aviséssin del perill amb prou antel·lació per poder arribar als llocs establerts d’un refugi segur per protegir-se de l’assalt. El procediment emprat pels pirates que assolaren viles i masies consistia en ràpits atacs de cabotatge costaner, o endinsant-se un quants quilòmetres terra endins en forma de ràtzies, aconseguir botins d’un valor superior, sovint acompanyat del segrest de persones per les quals reclamaven un rescat, o eren venudes als mercats d’esclaus. El sistema defensiu constava d’unes estructures fortes en for...