Palatio Frugelli

No hi ha cap certesa, cosa que afavoreix la controvèrsia, sobre la semàntica i origen de les figures a les quals es fa referència amb el nom de Sheela-na-gig. La denominació que fou encunyada a Irlanda el 1840, tampoc no te una significació literal i el nom no és traduïble a l'irlandès. Les Sheela son talles figuratives realitzades sobre un suport de material petri, de dones que obertes de cames exhibeixen la vulva de forma provocativa i es troben generalment a les esglésies romàniques d'Europa i especialment en edificis civils i religiosos a Irlanda i Gran Bretanya. Certs autors l'han relacionat amb el nom d'un fetitxe de pedra on es representa una dona, denominat en irlandès Sighle na gCíoch, que es pot traduir a la nostra llengua per "la vella bruixa dels pits ". Un símbol de fertilitat introduït pels normands a Irlanda el segle XII, procedent d'Espanya i França, d'on es creu originari i es troben testimonis des del segle XI en les esglésies ro...

El nom de la plaça no fa referència a un instrument musical, és el renom o àlies amb el que era conegut un antic personatge que hi vivia en aquest indret. El carrer de Palamós s'inicia al carrer de la Font, davant de Can Joanola, al número 40, i ho fa sota l'atenta mirada i gelosa protecció de la Marededéu que hi ha en una fornícula de la casa. Anant carrer avall, al número 6, al terrat veurem una creu metàl·lica. El pal i la creu son semblants a la del Pou d'en Bonet, i tenen també una bandera farpada flamejant com aquella. Aquesta, però, està fixada sobre una rèplica del mont calvari al capdamunt de la teulada. Al llarg del segle XIX a Palafrugell es viu un moment d'economia industrial puixant que afavoreix l’expansió urbanística en diferents llocs de la perifèria urbana, un d’aquest eixamples ho feia seguint l’antic camí de Palamós. Com era d’esperar, als edificis de l'època s'aplica un criteri constructiu popular on la tipologia dels habitatges s'aj...

Hi hagué un temps que fent honor al nom que rebia la plaça, de la font rajava bona aigua de boca. Actualment, tret del seu valor històric i ornamental, que en té sobradament, el monument només fa la funció de fanal. Enguany fa 131 anys de la seva construcció. La seva instal·lació fou una decisió insòlita per inesperada, ja que el mes de juny de 1883, data de la seva construcció, finalitzava el manament consistorial, llavors era de durada bianual. I en Martí Noguer, l’alcalde sortint, que devia deixar del seu càrrec el darrer dia del mes de juny, va sorprendre tothom quan pocs dies abans del seu relleu anuncià la transformació urbanística de la Plaça de la Font. Les obres s'iniciaren immediatament. En aquest lloc ja existia una font molt antiga, que des del segle XVI donava nom al rodal. El sortidor estava adossat a la paret de ponent de la plaça i durant molts anys fou l’única font pública que ...

Qui, edemes de nosaltres habitants de Palafrugell, ha de conèixer l'existència dels guardians?. Nosaltres estem obligats a reconèixer-los per la pròpia història i pel "Vot de la Vila", que un dia pronunciaren els nostres avantpassats quan vivien atemorits pel mal contagi i demanaren protecció a Sant Sebastià. D'ençà que vam adquirir aquell compromís han passat segles, però la comunitat segueix obligada pel jurament que feu i pelegrinar cada 20 de novembre al lloc sagrat. Aquell faralló rocós, on s'edificà un santuari, era també bressol de la nostra història, s'erigí en muntanya sagrada i rebé el nom de "la Guarda". És important que avui dia, quan passen tantes coses i tan ràpid, fem memòria dels guardians de la nostra vila. Encara queden uns quants d'aquells temps preterits, i abans no desapareguin definitivament sense deixar ni rastre convé parlar-ne. Hi ha determinats objectes als quals hom atribueix l'efecte d'allunyar el mal ...

A Palafrugell hi ha un carrer que se'n diu de les Ànimes, és un vial d'origen decimonònic i pel nom que te ens fa rememorar temps d'un passat llunyà. Intuïm que quan es formà, els nostres avantpassats vivien la seva religiositat imbuïts d'una fe que governava les seves vides i regia la vida quotidiana de la comunitat a les viles i ciutats. L'ànima si ens atenem allò que considera la tradició filosòfica, és la part espiritual dels essers humans, però també, segons la religió cristiana, una de les parts que componen la naturalesa de l'home, aquella que no és ni física ni espiritual i te a veure amb les emocions, d'on, acaben admeten, es desenvolupen els instints, els sentiments, les emocions, els pensaments, les decisions i  la consciència d'un mateix. El nom que te el carrer no obeeix a cap d'aquestes definicions. El carrer de les Ànimes du aquest nom en referència als esperits dels morts, aquells espectres que no han estat capaços de realitzar u...

Si els grecs es donaven cita a l'Àgora i els romans ho feien al Fòrum, els palafrugellencs es troben a Plaça Nova. La plaça, urbanitzada a mitjans del segle XVIII, ha sabut evolucionar al llarg dels dos darrers segles fins a convertir-se en un espai plenament ciutadà, una propietat col·lectiva compartida pel poble, un àrea on tenen lloc tant els esdeveniments oficials com les activitats socioculturals, i on ara molt rarament se sent el soroll  de motor de combustió d'un vehicle i al contrari de molts altres llocs similars no hi trobem cap edifici que sigui seu oficial o religiosa. No s'ha volgut que hi haguessin unes coses i si unes altres. Totes les que hi son, creieu-me, estan per satisfer el delit de la gent. Tota l'activitat social que es dona dins l'àmbit local es concentra en un sol lloc,  i aquest punt, que presumeix d'ésser el melic primordial de Palafrugell, és Plaça Nova. Val a dir que també els espais comercials de Palafrugell han adoptat la fórmul...

La capçalera d'aquest escrit pot arribar a tenir, per a qui ho desconegui, un significat enigmàtic i misteriós, perquè podria tractar-se de la combinació darrere la qual s'amaga un excitant secret. No cal enfebrar la imaginació del lector amb falsos enigmes, la composició 3, P. RIBAS, 3 posat al títol d'aquest escrit, reprodueix el contingut del rètol que hi ha en una botiga del carrer Pi i Margall, 9, de Palafrugell. Un cop desvetllat que el que prometia ser una excitant història d'aventures, es troba molt lluny de ser-ho i no és res de tot això que semblava, ens sentim obligats a oferir-vos una crònica més real i prosaica del perquè ens hi hem fixat en aquesta botiga. L'establiment porta molts anys tancat. Fa tan de temps, que ja ni me'n recordo quan la van cloure definitivament. Tampoc ningú amb els que hi he parlat pot garantir-ne una data exacta de la seva clausura. La persiana metàl·lica i completament opaca amaga un interior de botiga que, de man...